Plaça Catalunya indignada, 2011; en un adhesiu s’hi llegeix «lo local és el que ens cal», però… què queda de local al cor de la ciutat global? Les mongeteres no s’enfilen pels semàfors, no hi ha peixos a les clavegueres, l’asfalt no es deixa llaurar. Els supermercats estan plens de productes però la terra és plena de ciment.
I així i tot, aquí, entre les escletxes, es multipliquen verdures de solar i aromàtiques de balcó; pagesos metropolitans remenant el fum per evitar que es formi pòsit; trementinaries amb wi-fi que barregen tradició i novetat; urbanites amb el cullerot al puny impedint que les corporacions remenin totes les cireres per nosaltres.
Aquest blog difon tallers, articles i activitats, majoritàriament de collita pròpia, però insertats en la intel·ligència col.lectiva que camina cap a la transició. Aquestes eines estan orientades a acompanyar aquesta transformació des de la perspectiva de l’agroecologia urbana i la permacultura. Aquest és també és un espai on adquirir i intercanviar productes remeiers.
Això si, Remenat és un projecte slow i, com a tal, és un blog tranquil que es cou a foc lent: ni facebook, ni twitter ni instagram; res de novetats permanents. La conversa dispersa d’internet ens podria distreure al remenar i… no es tracta de socarrimar el fons de l’olla, oi? Stir it up!